diumenge, 23 de juny del 2013

DMED: Les noves metodologies amb les TIC.

Per parlar de les noves metodologies que s'utilitzen amb l'arribada de les TIC a les escoles, cal que comencem a parlar d'un nou terme d'aprenentatge:

Es tracta del connectivisme. Complex en la definició, veiem el connectivisme com una forma d’aprenentatge, iniciada al 1990 i enfocada cap al futur, posterior al conductisme i al constructivisme, que veu l’aprenentatge a través de les connexions de xarxes socials a Internet.
Alguns aspectes de l’aprenentatge en el connectivisme:
Caòtic. D’una manera desordenada no respon a les exigències del paquet curricular de les institucions.
Continu. De forma permanent entre nosaltres i de cara al futur. Si vas perdre el tren del constructivisme…Posat les piles!
Cocreació del coneixement. Tots som aprenents i podem aportar a tot el sistema perquè compartim la informació a la xarxa, encara que no en siguem conscients de vegades.
Complex: Participar en la xarxa té implicacions. Existir és participar. Es produeixen canvis constants que evolucionen i evolucionaran aquest terme.
És molt important crear la xarxa a través del qual comunicar aprenentatge. El connectivisme és crear xarxes i navegar per elles. Participar activament en aquestes dues accions és quasi més important que adquirir el mateix coneixement.

Observar i realitzar pràctiques amb èxit.
Involucrar-se i reflexionar sobre la pràctica.
Auto regular-se.

El rol o les orientacions que ha de seguir el mestre en el procés d’aprenentatge en el connectivisme és:

Involucrar-se en una comunitat.
Ensenyar a construir la xarxa i a aprofitar les oportunitats d'aprenentatge.
Actuar com a guia; ensenyar a comunicar-se adequadament, a demanar ajuda a experts i a filtrar la informació o vetar un recurs.

Ara ja sabem algunes coses sobre el connectivisme, un terme que al meu parer sentirem en el futur cada cop més. Aquest visionat m’ha aportat un nou concepte d’aprenentatge. Ens pot aportar eines i recursos que podem utilitzar a les escoles. Evolutivament cada cop ens trobarem amb més canvis. Darwin deia que l’adaptació es igual a la supervivència. Haurem d’assimilar i aprendre del connectivisme no sigui que se’ns mengi el tren de les tecnologies.

DMED: L'Impacte social de la introducció de les TIC a les escoles.

En aquesta entrada intentaré fer un anàlisi, si més no vinculat a una reflexió personal, de l'utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a les escoles, i l'impacte que han tingut socialment, així com la meva experiència personal en aquest àmbit i els entorns d'aprenentatge que l'envolten.

Vivim en una societat i en un món que les competències digitals en el dia a dia cada vegada són més claus per l'adaptació.  En un món cada cop més tecnològic, on les persones sense aquest coneixement presenten un futur incert. La nostra pregunta és la següent: Com les TIC, ens poden ajudar, millorar o innovar l'educació, o més concretament, la meva aula didàctica?

Es cert que les TIC ens ofereixen una sèrie de recursos (que hem anat veient), que posats en pràctica poden ajudar a un aprenentatge més significatiu o innovador. Personalitzen el coneixement i dinamitzen el grup, són un suport per el mestre i una font d'informació àmplia i molt accessible.

Però, són viables aquestes ajudes? ens ofereixen una millor educació o un aprenentatge més vàlid? La meva resposta és Si. Penso que el bon ús sempre desencadena unes bones conseqüències. Un mestre que estigui preparat a ensenyar i aprendre a través d'aquestes eines sempre millorarà la qualitat de l'aula. Per tots els motius que els recursos ens ofereixen. Aleshores cal que hi hagi un assoliment d'una sèrie de competències informàtiques per part del docent, que sigui capaç de transmetre-les adequadament als seus alumnes perquè integrin millor i complementin el seu aprenentatge.

La societat és cada dia més exigent. Hi ha escoles que no tenen el material bàsic per l'integració tecnològica. És un problema que s'ha de solucionar ràpidament i quan abans millor. Si volem uns futurs ciutadans que coneguin el món Web i es desenvolupin a través d'ell, hem d'actualitzar tot el context que l'envolta. Com ja he dit, el mestre és el primer element que s'ha d'actualitzar. El nen o alumne, s'anirà adaptant a ell fàcilment en el seu procés de creixement, incorporant les TIC en el seu aprenentatge i en la seva vida social,  només així podrem anar presumint d'estar formant  l'alumne 2.0 en un món 2.0.

diumenge, 24 de juny del 2012

Tancament del bloc.

Bé lectors i lectores, arribem al final del viatge i toca despedir-nos. Abans de tot, m'agradaria donar les gràcies a aquelles persones que m'han seguit habitualment i els hi ha sigut útil la informació de les meves entrades. De fet he descobert el "plaer" d'escriure coses a la xarxa que poden ser útils per persones que ni tan sols conec. També agraïr als companys de classe que amb les seves aportacions al seu bloc han facilitat la meva tasca i la meva recerca. M'agradaria anomenar aquella llista de blocs principals que m'han servit a l'hora de realitzar les meves reflexions i escrptures:

http://albamagisteri.blogspot.com.es/
http://esticpledetic.blogspot.com.es/
http://etorras.blogspot.com/
http://annaneninonu.blogspot.com.es/
http://gerardgb-13.blogspot.com.es/

Estic satisfet d'haver escrit durant el curs en aquest blogger. Un recurs més sobre com compartir la informació a través de la xarxa. Un instrument que ha servit per posar tots els meus coneixements a sobre de la taula com a mètode avaluatiu. M'ha faltat regularitat, darrerament marcada per el duríssim mes de Juny que he patit.

M'agradaria dedicar les meves últimes paraules, al meu cosí i amic Víctor Balsalobre Jurado, mort recentment, que ens va deixar a tots amb el cor buit i trencat. La seva tragèdia als 21 anys d'edat quedarà en la memòria de tots els que l'estimàvem. El tractament natural de la mort podria ser un tema que l'educació incorporés en el futur, per ajudar a afrontar les pèrdues que un alumne pot patir al llarg de la seva vida. Aquí us deixo la cançó que va sonar en la seva cerimònia de comiat, perquè l'escolteu i penseu amb ell encara que no el coneguèssiu. Molta sort i Fins sempre Amic!

http://www.youtube.com/watch?v=2hY9SOzGKIU

The Verve - Bitter Sweet Symphony.

Les Comunitats Virtuals d'Aprenentatge.


Que és una Comunitat Virtual d'Aprenentatge? Es tracta d'un recurs per crear un entorn a Internet, on compartir informació i interessos amb persones que formin part activament d'aquest entorn. Durant aquest curs un dels objectius que se'ns plantejava era el de crear entre tots una comunitat virtual d'aprenentatge. Ara mateix el que se'ns demana, és que reflexionem perquè no l'haguem arribat a duu a terme.

Eines com el Moodle permeten anar més enllà de l'aula per treballar. Aquesta plataforma d'extensió educativa permet compartir documents, fòrums o mètodes avaluatius. La meva experiència personal la he trobat en l'Escola Oficial d'Idiomes que l'utilitza. A través d'ell he pogut informar-me de tot el que volia saber: Deures, horaris d'exàmens, horaris d'entrevistes, notes...L'he trobat molt útil i accessible per els estudiants i professors que hi vulguin participar.

Per què no s'ha arribat a crear una comunitat virtual d'aprenentatge a la classe? Jo crec que el 90% de la culpa ha sigut íntegrament dels alumnes. En una classe de 30 si només participen 6 és molt díficil construir aquest entorn. Crec que la majoria dels alumnes no han mostrat una implicació i un interès suficient per l'assignatura, per tant a sigut un factor clau per aquest fracàs.

El mestre potser no ha sapigut acabar d'organitzar els alumnes perquè es posessin les piles, en el sentit que potser li ha faltat una mica de mà dura per millorar la regularitat en la participació de molts d'ells. A vegades cal que ens hi juguem la nota perquè moguem un dit. Sona malament però és així.

De totes maneres repeteixo que atribueixo la major part de la culpa a la falta d'implicació dels alumnes, causada potser per una falta de motivació al cursar una assignatura optativa, i tenir-ne d'altres que potser han considerat de més rellevància. En el meu cas, no m'importaria participar activament en una comunitat d'aprenentatge, perquè com ja he dit, l'experiència que he tingut a l'Escola Oficial ha sigut postiva i útil per mi i la resta dels alumnes.


Construcció del meu nou PLE.

Una de les primeres entrades que es va realitzar en aquest bloc va ser sobre els entorns personals d'aprenentatge. http://customburton.blogspot.com.es/2011/09/un-apunt-sobre-els-ples.html En aquesta entrada s'analitzava i es reflexionava sobre aquest terme i el seu ús. Més endavant es va realitzar una altra escriptura que integrava un dibuix sobre el meu propi PLE. http://customburton.blogspot.com.es/2011/10/construccio-del-entorn-personal.html

Vaig tenir problemes tècnics a l'hora de pujar aquest esquema I no es veia massa bè així que ho he intentat solucionar. També he afegit recursos ja que en faltaven i no en vaig sortir gaire satisfet perquè no vaig incorporar totes les eines  que he aprés. Dit això, i havent treballat amb una varietat molt elevada de recursos i eines TIC a l'aula de l'optativa, puc afirmar que a hores d'ara he de modificar  el meu entorn personal d'aprenentatge afegint-hi de noves que no coneixia.


El treball col·laboratiu amb el suport de les TIC.

Internet i les eines que ofereix permeten treballar compartidament en grup a través de la xarxa. El recurs o eina més utilitzada i coneguda és el Google Docs. Ja n'he parlat breument a l'entrada http://customburton.blogspot.com.es/2011/09/un-apunt-informatiu-de-benvinguda.html però ara n'oferiré una visió més pràctica.

És una eina que hem utilitzat força durant el curs, més concretament a l'assignatura de UDTIC  en el treball en grup sobre els processos cognitius. Google Docs, et permet treballar i compartir informació amb els teus propis companys, en un mateix document i conectats alhora. També incorpora un xat que et permet comunicar-te instantàneament amb els teus companys.

Personalment trobo molt útil aquest recurs, que permet el no haver de quedar tots junts en un mateix lloc per fer un treball, sinó que pots col·laborar amb el grup essent a centenars de kilomètres de distància, trencant les barreres de la comunicació.

Com a desavantatge cal dir que el treball a través de la xarxa pot crear conflictes interns. Hi haurà el que es connecti sempre i hi escrigui constantment, i també hi haurà la persona que només l'obri un cop i modifiqui un parell de coses. També és cert que aquest problema esdevé igual en situacions que no requereixen una eina online, però fer la feina tots junts i en persona et permet veure més clarament qui treballa i qui no.

Tot i que no l'hem utilitzat, l'skype és una eina que promociona l'aprenentatge col·laboratiu. L'opció de compartir pantalla a traves de les vídeoconferències et permet rebre informació que potser en aquell moment no trobaves.

Hem vist aquestes dues eines que al meu parer són d'una utilitat molt elevada, sobretot el Google Docs, que des de que el vaig descobrir l'he incorporat a la meva rutina diària d'estudi, i en mètode molt vàlid per el tractament compartit de la informació a l'hora de construir un treball o un aprenentatge.

Els Mitjans de Comunicació i l'Educació.

En aquesta entrada cal reflexionar i cercar diferències entre "Educar en l'ús dels mitjans de comunicació" i "Com utilitzar els mitjans de comunicació per educar".

És difícil a priori, trobar una diferència clara amb una simple lectura d'aquestes dues frases, fins i tot podem considerar que volen dir el mateix. Ara bé, aprofundint com sempre, veiem que si que existeixen les respectives diferències.

Hem de saber distingir el fet d'educar per fer un bon ús dels mitjans de comunicació, a educar a través d'aquests mitjans. És cert que hem d'utilitzar els mitjans per educar d'una manera més situada i actualitzada, ubicada en la realitat quotidiana.

 Per aquest motiu crec que s'ha d'ensenyar a fer un bon ús dels mitjans de comunicació, si volem una educació adequada i de qualitat. Hem de seleccionar el què volem que l'alumne vegi i s'informi, perquè no caigui en l'espiral televisiva del consumisme i la telebasura, que cada cop el portaran cap a un sentiment més individualista i proper a l'aïllament. No només amb això, hem d'ensenyar l'utilització de les TIC i la seva participació, que ajudi a la comunitat.

S'ha de saber fer ús dels mitjans de comunicació, per conèixer els problemes socials i involucrar-se en allò que considerem d'una rellevància superior, a la publicitat i el consumisme, o la sàtira de mentides que continuament sorgeixen de la caixa rodona. Així ens implicarem en problemes de sostenibilitat, en el canvi climàtic, en les catastròfes socials o en la cultura tecnològica.

A través de l'escola, l'alumne ha d'aprendre ha seleccionar allò que pot ser més postiu per el seu aprenentatge i a separar-se d'aquelles barreres consumistes i publicitàries que constantment el tempten per desestabilitzar-lo en la seva construcció personal.